Parlem molt de la màquina i poc de les conseqüències i canvis que produeixen en els processos d'ensneyament - aprenentatge dels nostres docents i dels alumnes o dels no alumnes.

És cert que fins la introducció dels ordinadors a les escoles, el darrer gran invent d'accés a la informació havia estat els llibres de text (ara ja obsolets), però els docents hem seguit utilitzant els nous recursos de la mateixa manera que els vells, i aquí ha estat el gran error (error que ningú en té la culpa, tot canvi requereix el seu procés i un factor imprescindible per millorar què és: equivocar-se, com deia Woody Allen "qui no s'equivoca no aprofita les seves possibilitats").

Disposar d'accés a tot tipus d'informació en qualsevol moment, lloc o idioma, ho canvia tot!, canvia la manera en que ensenyem, la manera d'aprendre, el lloc d'aprenentatge, l'organització de l'aprenentatge, el plantejament curricular,  l'horari, el paper del docents en aquest nou procés i, el millor de tot, la possibilitat real del treball de la diversitat.

En Eduard Punset, en una entrevista deia: "La sanitat al nostre país, a diferència de l'educació, ha aconseguit atendre a cada malalt de manera individual ". Amb aquestes paraules criticava indirectament moltes de les estructures actuals anclades en el passat on els alumnes fan el mateix, en el mateix moment i en el mateix espai. La societat actual permet, amb una bona organització dels espais del centre i fora d'ell, dels horaris, de l'organització del currículum i amb l'ajut del recursos tecnològics que hauríem de disposar, plantejar entorns d'aprenentatge molt diferents dels actuals, on els alumnes no facin sempre el mateix, on poguessin treballar dins i fora l'escola, en grups o de manera individual, on el professor pugui controlar els processos d'aprenentatge i dissenyi els processos d'ensenyament.

El pilar del canvi i els dos grans factors imprescindibles per provocar-lo recauen, per un costat en els docents i en la introducció real de les tecnologies en els centres.

El docent té un nou paper, a més del tradicional que no desapareix, sinó que es redueix per donar cabuda a aquest nou rol: el d'entrenador (coach), aquell qui guia, anima, orienta, controla els processos, obre camins, dóna misstages positius, fa partícep a l'alumne del seu aprenentatge, el que, en paraules del meu amic Jordi Quintana anomena " tecnologia dolça" en contrapartida d'aquells qui només veuen la tecnologia com una eina en si mateix i no com un recurs imprescindible per la construcció del coneixement.

Quan Ivan Illich predicava "la societat sense escoles", en la que tothom participa de la formació dels seus joves, no anava mal encaminat. Avui, disposem de tants serveis externs al centre (museus, colònies, tallers, xerrades, vídeos, fórums, ... , que els alumnes només haurien d'anar a l'escola per aquell 20% de matèries que la presència dels docents com a transmissors és necessaria, l'altra percentatge, si volem treballar de manera competencial (es a dir, a la pràctica), el docent ha de disposar de temps per preparar els entorns que posaran a l'alumne en situació per resoldre problemes diversos (metodologia ABP o PBL, en anglès) i dur el control avaluatiu per modificar actituds, aprenentatges erronis o orientar. L'educació i l'aprenentatge ja no hauria de ser una responsabilitat única de l'escola, sinó de tothom i el docent hauria de ser el metge de capçalera de tots i cada un dels alumnes.

Avui és possible descobrir, per exemple, la història d'un poble, l'arquitectura d'una ciutat o el comerç, mitjançant propostes on els alumnes amb l'ajut d'un tablet i amb la preparació prèvia per part del docent circulin amb un GPS que els indica on s'han de dirigir i un cop allà què han de fer, com i quins recursos han d'utilitzar, i aixó només per posar un exemple de les moltes possibilitats de motivació que ens poden oferir les tecnologies sense perdre el contacte humà ni estratègies que ens han estat útils per aprendre. No obstant, el que hem demanat, o ens han ofert, han estat els llibres de text en format PDF i alguns enllaços (es a dir, el mateix de sempre).

Deixem doncs de perdre el temps en la correcció  d'exàmens finals que no generen coneixement (només l'avaluació de la memòria temporal) i dediquem el temps al disseny dels entorns d'aprenentatge amb l'ajut de les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies i donem  a cada alumne el medicament que necessita i no un igual per a tothom. El camí ja està creat, ara només ens cal agafar la motxilla, el mapa per saber on hem d'anar, la preparació per superar els obstacles que ens anirem trobant, una gran dosi d'optimisme i començar a caminar, podem mirar de tant en tant al darrera, però el nostre objectiu està al davant.

Visites: 323

Afegir un comentari

Has de ser membre de Consescat per poder afegir comentaris!

Registra't per Consescat

Comentari fet per Josep Maria Turuguet Salgado el juliol 9, 2016, a les 9:10pm
Perdó, algú ha vist el mapa, almenys a escala 1:20.000? I per cert, les editorials ja s'han assabentat que els llibres de text han quedat obsolets? Jo crec que algú els ho hauria de dir, pobretes, perquè deixin de perdre el temps i de fer el ridícul? Algú els ha dit als milions de professors que els fan servir, molts dels quals els troben imprescindibles, que la alternativa és... Això... Internet...? Un docent i moltes tablets...? Segur que tenim els plànols ben fets?
Comentari fet per Pere Marques Graells el octubre 14, 2012, a les 7:00pm

Claríssim i d'acord Josep M.

Moltes gràcies i seguim!

Comentari fet per Josep Maria Esteve Gibert el octubre 14, 2012, a les 10:13am

Si una de les coses té de bo el treball cooperatiu, són les aportacions de conceptes  aclaridors que ens pot oferir el grup. En aquest cas en Pere ha matitzat un aspecte important respecte als exàmens i la manera d’avaluar els aprenentatges.

Segurament, en un fórum com aquest, on els que hi participem partim en principi d’unes creences que compartim, caldria ser més curosos amb el que experesem. Efectivament, com diu Pere Marquès, els exàmens no es poden eliminar, almenys els entesos des del punt de vista bimodal com els anomena.

Matitzaré les meves paraules, els exàmens (proves, controls, preguntes, ...) han d’estar en el propi procés d’aprenentatge. Si al final en posem un de global, ho fem per avaluar-me a mi, al meu plantejament de la unitat (l’entorn d’ensenyament que he dissenyat) i que m’ajudarà a detectar o a corregir per millorar.

En aquest sentit tindríem: uns exàmens de formació del coneixement (el que s’anomena avaluació continua, formativa o sistemàtica) i uns exàmens finals que m’ajudaran a modificar plantejaments i a millorar el meu procés d’ensenyament. En aquest procés també és útil per planificar l’entorn d’aprenentatge, unes proves inicials, per saber d’on parteixo. Tant l’avaluació inicial com la final compten poc com a nota, no així l’avaluació formativa.

També estic plenament d’acord en que la dependència total de la informació que resideix a la xarxa no pot en cap moment eliminar el nostre calaix de la memòria. Hi ha nocions, conceptes, aprenentatge bàsics que els hem de dur sempre al damunt. Acostumo a fer, en algunes xerrades, la comparació entre la memòria RAM i la memòria ROM. La primera és necessaària per estar preparat per a qualsevol situació, sense ella l’ordinador no seria capaç de fer res, mentre que la segona amagatzema informació que consulto quan la necessito. En educació hem de treballar la RAM i assegurar-la i aprofitar la xarxa per la consulta de resolució de problemes que els plantegem (Competències, estratègies, valors, habilitats,...).

Un exemple val més que mil paraules, per això us deixo una unitat (http://www.jverdaguer.org/aula/course/view.php?id=558 , podeu entrar com a visitant) per treballar a l’ESO, on s’aprecien els dos processos que parla en Pere. A l’alumne se li planteja una situació i se li dóna un rol. Durant tot el procés ha d’anar resolent situacions on s’ha de valer del seu coneixement previ i de la nova informació que li facilitem en cada activitat – exàmen (entesa des de la visió d’en Pere). Un cop ha arribat al final, se li demana que exposi les conclusions (l’exàmen final) aquestes conclusions les ha de expresar, en aquest cas, de manera oral davant tota la classe. No hi ha un exàmen de continguts final, sinó molts durtant tot el procés. Això ens ajuda a corregir les mencances en el seu moment i no al final quan ja no tenim temps.

Gràcies Pere per la cura dels conceptes i el matis important que has aportat, espero haver aclarit les meves paraules.

Comentari fet per Pere Marques Graells el octubre 13, 2012, a les 7:36pm

Benvolgut Josep M.

Fa molts anys, quan estava a les aules de Primària, ja en gran mesura feia això que proposes -tot i que aleshores sense tecnologia, encara no teníem PCs - de manera que estic d'acord amb la teva proposta, sobretot en el tractament personalitzat de l'alumnat, l'aprofitament que apuntes de les TIC, l'aprenentatge a partir dels errors...

No obstant això, també considero importants els exàmens, uns exàmens (pocs i "com cal") que "certifiquin" fins a quin punt cada alumne ha adquirit les competències i els coneixements de l'assignatura, curs, etapa... I que també serviran per a conèixer millor la situació de cada estudiant per tal de poder seguir prescrivint el tractament individualitzat més convenient.

Però uns exàmens, d'acord amb els principis del "currículum bimodal", que permetin que l'alumnat pugui utilitzar els seus apunts i altres suports informatius (fins i tot llibres i internet) quan hagi de realitzar activitats pràctiques d'aplicació de coneixements.

Comentari fet per Àngels López Sans el octubre 13, 2012, a les 12:55am

Les teves paraules Josep Mª a part de compartir-les com en tantes altres ocasions, m'han fet recordar les d'en Goethe "Sigui el que sigui el que puguis o somiis que pots fer, comença-ho ja perquè l'atreeviment poseeix geni, poder i màgia"

© 2018   Creat per Administrador/a Consescat.   Tecnologia de

Emblemes  |  Informar d'un problema  |  Términos de servicio